ENDOCRINOLOGÍA
DE LA CONDUCTA
L´endocrinología
de la conducta parla sobre la relació entre hormones i comportament i,
sobretot, entre la relació de les hormones i la motivació d´una conducta
(conjunt de factors interns que fa que un animal relaitzi una determinada
conducta). Són:
· Hormones.
· Canvis a
alguns neurotransmissors.
· Canvis a la
composició del medi intern.
Una hormona és
una molècula que compleix 3 requisits:
1. Són molècules
produïdes per cèl·lules endocrines.
2. Es distribueix
per la sang.
3. Actúa sobre
les cèl·lules diana (algunes són neurones).
Hi ha tres
tipus d´hormones:
· Hormones
esteroidees: Derivades de la molècula de colesterol (solen ser lípids que
travessen amb facilitat la membrana). Dins de les hormones esteroidees, hi ha
sobretot hormones sexuals masculines (andrògens: testosterona) i femenines
(estrògens:estradiol i progestàgens: progesterona).
· Pèptids
(sobretot la insulina).
· Derivades d´un
sol aminoàcid.
De cada hormona
s´ha de recordar a on es produeix i què provoca. Per tal d´estudiar els efectes
de les hormones sexuals sobre la conducta s´ha d´estudiar la diferenciació
sexual. Als mamífers, XY = mascle, la gònada primordial es diferencia formant
un testicle; XX = femella, la gònada primordial es diferencia formant un ovari.
El testicle produirà testosterona a 2 moments:
- Sobretot quan
és a la maduresa sexual (pubertat).
- A les
espècies altricials (gossos, persones, primats o rates): sobretot després i al
voltant del naixement, durant uns quants dies (període crític). Després
descansen fins que arriba a la pubertat: s´anomena masculinització del SNC.
- A les
espècies precocials (porc, ovella, vaca, cavall): es dóna un període crític
abans, a meitat de la gestació.
Les hormones
sexuals tenen 2 tipus d´accions sobre el SNC: acció o efecte organitzador i
efecte activador.
L´efecte
organitzador és de tipus irreversible. És un efecte que suposa i implica canvis
del tipus morfològic al SNC. Són canvis microscòpics, però estructurals, canvia
la conexió entre neurones. Afecten l´àrea preòptica (sistema límbic, zona
petita, subcortical, per davant de l´hipotàlam). Aquest efecte només es
produeix quan els andrògens actúa sobre el SNC durant el període crític. Com és
irreversible, queda d´aquesta forma durant tota la vida de l´individu i el cervell
queda masculinitzat o feminitzat.
L´efecte
activador consisteix en un efecte
reversible, que no suposa canvis morfològics (ni disposició ni nombre de
neurones), els andrògens actúen sobre el SNC i activen una sèrie de conductes.
Només ho poden fer si el SNC està masculinitzat. Es produeix quan l´animal
arriba a la maduresa sexual.
Es veu
complicat perquè els andrògens són hormones sexuals esteroidees de tipus sexual
(provinent de lípids). Són apolars i travessen la membrana de les neurones. Els
andrògens arriben a les proximitats de les neurones i atravessen la membrana
celular perquè són liposolubes i com a andrògens no fan res, s´han de convertir
en estrògens (que són els responsables directes dels canvis de conducta).
Entren al nucli celular, s´uneixen al DNA i indueixen la síntesi de proteïnes.
Aquestes proteïnes directament modifiquen la conducta, activen aquest
comportament i modifiquen la seva conducta.
Totes les
femelles haurien d´estar masculinitzades, però no és així perquè durant el
període crític de la masculinització, produeixen la proteïna a-fetoproteïna. La a-fetoproteïna s´uneix als
estrògens i evita que entrin a l´interior de les neurones. Només existeix
mentre es dóna el període crític de masculinització. Aleshores, els estrògens
entraran a les neurones, però no masculinitzaran el SNC. Quan els estrògens actúen sobre el SNC es
feminitza perquè s´entra al període crític de feminització (només als SNC que
no són masculinitzats).
MASCULINITZACIÓ PARCIAL DEL SNC
La
masculinització parcial del SNC és un procés que afecta a algunes femelles
d´espècies on es produeixen molts animals al mateix temps (espècies
politoques). Els embrions femelles poden ser:
· Femella
envoltada de femelles = femella 0M.
· Femella amb un
embrió mascle i un femella al voltant = femella 1M.
· Femella amb 2
mascles als costats = femella 2M.
Les femelles 2M
pateixen una masculinització parcial del SNC perquè durant el període crític ,
els arriben andrògens dels mascles que tenen al costat perquè entre les seves
arteries es produeixen fenòmens d´anastomosis. Són animals normals i només
tindrien diferèncie amb la conducta (podrien ser més agressives i el
comportament sexual femení seria meys intens). Aquest fenòmen es va descriure
en rossegadors i després s´ha vist a animals domèstics.
Les femelles 2M
triguen més temps a desenvolupar el primer cel i tenen sobretot agressivitat
per dominància.
Un free-martin
és la femella que pareix una vaca quan pareix un vedell masculí i un femení. La
femella és estèril gairebé sempre.
El
free-martinisme no és un exemple de masculinització parcial.
Si les hormones
sexuals causen diferenciació sexual del SNC, vol dir que degut a això, la
conducta de mascles i femelles serà diferent. Aquestes diferències consisteixen
en que hi ha conductes més freqüents que un sexe o a l´altra. La diferència és
de tipus quantitatiu (només canvia la freqüència en la que manifesten aquesta
conducta).
Les conductes
que són més freqüents a un sexe que a altre són les conductes sexualment
dimòrfiques, que depenen de l´efecte organitzador de les hormones sexuals. La
major part depenen també de l´efecte activador. Es poden eliminar mitjançant la
castració.
Si la conducta
depén només de l´efecte organitzador, la castració no serveix de res. Hauríem
de castrar abans del període crític.
La castració
serveix per disminuir la freqüència d´unes conductes sexualment dimòrfiques que
depenen de l´efecte organitzador i l´efecte activador de les hormones sexuals.
EFECTES DE LA CASTRACIÓ SOBRE EL GOS I EL GAT
GOS
· Disminueix algunes
formes d´agressivitat:
- Intrasexual
(entre mascles). Només resulta en un 50%.
- Per
dominància (entre mascles). No serveix per sí sola per eliminar-la.
· Elimina la
conducta sexual als mascles i femelles. Quan castrem una femella, desapareix
sempre la conducta sexual. En canvi, quan castrem un mascle, no sempre funciona
perquè depén de l´experiència prèvia.
· Elimina el
marcatge territorial mitjançant orina als mascles. No depén de l´experiència
prèvia i només resulta en un 50%.
La castració
serveix per corregir aquests problemes, però depén d´un % d´efectivitat.
GAT
· Disminueix
algunes formes d´agressivitat:
- Intrasexual
(entre mascles). Només resulta en un 80%.
· Elimina la
conducta sexual als mascles i femelles. Quan castrem una femella, desapareix
sempre la conducta sexual. En canvi, quan castrem un mascle, no sempre funciona
perquè depén de l´experiència prèvia.
· Elimina el
marcatge territorial mitjançant orina als mascles. No depén de l´experiència
prèvia i només resulta en un 80%.
Abans de
castrar sempre s´ha de fer un diagnòstic.
Els efectes de
la castració no seran sempre inmediats perquè fins que les proteïnes que han
produït les hormones sexuals no desapareguin no es produirà un canvi a la
conducta. Aquestes proteïnes duren més temps (més o menys un mes).
Inicio.
 |
